Com quan que king kong,
de gran,
tot inesperat!
camina rostre sense pau ni gep,
cap en lloc de boig laberint,
distrau meu destí tot venint,
a poc a poc,
com quan que king kong,
de tant,
com si fos ahir.
En algun moment, en algun instant del teu instin t'ha dit, crida?
Doncs puja al turó, en el cim de la teva vida i clama.
Brama amb la força del lleó,
de la tempesta enrabiada i del llampec més tro, com sense demà.
Xiscle i no deixis de grallar, encara que ningú et senti.
I aquest glapit, aquesta propensió,
en el ressò d'alguna eternitat o racó mai trobat,
et deixarà viure, i potser la llibertat.
M'has cridat?